Valls és coneguda com a ciutat bressol dels castells -el km 0 del món casteller– i per ser la ciutat d’origen de la calçotada i dels Mossos d’Esquadra. Milers de persones visiten cada any la capital de l’Alt Camp per degustar els calçots de Valls, protegits per una IGP. Les calçotades es poden fer de novembre a abril, però si veniu el mes de novembre també podreu fer un tast d’oli nou a la Cooperativa Agrícola.
L’Església Arxiprestal de Sant Joan és el monument més important de la ciutat. La nau, gòtica, és grandiosa i la presideix un retaule refet per un equip liderat per l’escultor Josep Busquets, a partir del retaule barroc de Tremulles destruït durant la Guerra Civil. L’església conserva obres de l’escultor barroc Lluís Bonifàs Massó, dels germans Grau, del pintor vallenc Jaume Pons Monravà i de Pere Queralt a la Capella dels Dolors. La Capella de la Mare de Déu de la Candela és de visita obligada.
També heu de visitar el campanar més alt de Catalunya, de 74 metres d’alçària. Quan sereu a dalt, després de moltes escales i amb un cert tremolor de cames, observareu, a vista d’ocell, una perspectiva del Camp de Tarragona única.
La plaça del Blat és considerada el quilòmetre zero del món casteller. Just a sota hi ha l’antic refugi antiaeri, que també podeu visitar. També a la plaça Pere Català Roca s’alça el nou i flamant Museu Casteller de Catalunya, que ofereix diferents activitats immersives. L’edifici de la Casa de la Vila acull la Galeria de Ciutadans Il·lustres, amb retrats de Jaume Huguet, Narcís Oller, Robert Gerhard, Carles Cardó, la nissaga Català Roca i Cèsar Martinell, entre altres.
Al carrer de la Cort, al centre comercial de la ciutat, hi trobareu la Capella del Roser, que acull una de les joies de l’art barroc català: els plafons de rajoles commemoratives de la Batalla de Lepant, del segle XVII, declarades BCIN. Seguint pel carrer de la Cort arribareu al Pati, el centre neuràlgic de la vila i, tot seguit, fins a la Font de la Manxa, amb el monument als Xiquets de Valls obra de Josep Busquets. Si seguiu pel passeig dels Caputxins, hi descobrireu tres joies vallenques: el Santuari de la Mare de Déu del Lledó, amb la marededéu gòtica, el retaule de Cèsar Martinell i les pintures de Galofré Oller i Català Gomis; el Museu de Valls,una de les pinacoteques més notables de Catalunya, amb programació estable d’exposicions temporals, i la Biblioteca Popular, la primera que va construir la Mancomunitat de Catalunya, actualment rehabilitada com a sala d’exposicions.
Per completar la descoberta de la ciutat podeu fer diverses rutes guiades que descobreixen al visitant llocs singulars i amb encant. La Ruta Cèsar Martinell és una de les propostes que us ofereix l’Oficina de Turisme de la ciutat, situada a tocar de la plaça del Blat. Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí i autor de nombrosos cellers (les anomenades ‘catedrals del vi’), va néixer a la ciutat i hi va fer diverses intervencions.
Us recomanem que passegeu fins a la plaça de l’Oli, al cor del centre històric, on es fa el mercat setmanal des de fa més de vuit-cents anys. A tocar d’aquesta plaça hi ha el call jueu i, just a la cruïlla on se suposa que va ser esquarterat, una escultura reprodueix el cap del cèlebre bandoler Joan Serra, dit la Pera, protagonista de la coneguda cançó de Lluís Llach.
Valls celebra cada deu anys les Festes Decennals en honor a la Mare de Déu de la Candela, una festivitat memorable molt esperada pels vallencs i les vallenques. Les pròximes es duran a terme l’any 2031.
A tocar de Valls, al poble de Masmolets, conegut per un dels prestigiosos restaurants on es pot fer una bona calçotada, podeu visitar un celler de vins i l’Església de Sant Salvador.
Més enllà, a tocar de la partida del Bosc de Valls, un paratge amb nombroses masies, algunes de les quals modernistes, hi ha el poble de Fontscaldes, on també trobareu bons restaurants per fer-hi la calçotada i on es conserva l’únic forn de ceràmica ibèrica del Camp de Tarragona.
Si voleu fer una bona excursió, us proposem que pugeu a Miramar i aneu fins a la Cogulla a tocar la creu de ferro i a mirar el mar a l’horitzó.
